Arribam al darrer tema de Socials, els regnes cristians. Aquí teniu un petit resum que anirem explicant.
A partir del segle VIII al nord de la Península Ibèrica s’hi varen crear petits nuclis cristians de resistència a la invasió musulmana:
– A la zona cantàbrica, el regne asturlleonès, més tard Corona de Castella.
– A la zona dels Pirineus, el regne de Pamplona, el comtat d’Aragó i els comtats catalans.
– A la zona cantàbrica, el regne asturlleonès, més tard Corona de Castella.
– A la zona dels Pirineus, el regne de Pamplona, el comtat d’Aragó i els comtats catalans.
El segle XI, després de la caiguda del califat de Còrdova, va començar l’expansió dels regnes cristians.
Els regnes cristians varen reduir Al-Andalus al regne de Granada i es varen consolidar:
Els regnes cristians varen reduir Al-Andalus al regne de Granada i es varen consolidar:
– El regne de Castella.
– El regne de Navarra.
– La Corona d’Aragó.
– El regne de Portugal.
– El regne de Navarra.
– La Corona d’Aragó.
– El regne de Portugal.
Les terres conquerides es varen repoblar amb cristians i mudèjars (musulmans que després de la conquesta es varen quedar a les seves terres i varen poder conservar la religió i les propietats).
Els regnes cristians tenien una societat dividida en tres estaments: els nobles, el clero i els pagesos.
Els privilegiats eren els nobles (juraven fidelitat al rei i n’esdevenien vassalls) i el clero.
Els nobles vivien en castells fortificats i tenien grans exèrcits.
Els privilegiats eren els nobles (juraven fidelitat al rei i n’esdevenien vassalls) i el clero.
Els nobles vivien en castells fortificats i tenien grans exèrcits.
Els castells eren llocs de refugi, estaven fortificats i es construïen en indrets enlairats.
Les terres que el rei lliurava als nobles i als clergues constituïen el feu. Els senyors feudals les governaven, les defensaven i les administraven. Per treballar-les, comptaven amb els pagesos.
Els pagesos eren la major part de la població, i molts eren serfs del senyor feudal
(li havien de donar part de la collita i no podien abandonar les terres
sense el seu permís). Les condicions de vida dels pagesos eren molt
difícils.
La producció agrícola es basava en el cultiu de cereals, llegums i hortalisses. També es plantava vinya i arbres fruiters.
També hi trobam els comerciants, que vivien a les ciutats, i estaven organitzats per gremis (associacions del mateix ofici).
__________________________________________________
__________________________________________________
Aquí teniu activitats sobre els regnes cristians que heu d’anar fent poc a poc i sense pressa durant aquestes dues setmanes.
Hola,soc na Maria i trob que l'activitat 1 és molt fàcil.Gràcies.
ResponEliminaHola soc en Maruan na Maria te raó
ResponElimina